El ple Tortosa ajorna el debat sobre l'ordenança de bon ús de la via pública(EBREDIGITAL 8 de maig)

Els principals grups de l'oposició, CiU, PP i ERC, van sol·licitar a l'alcalde de Tortosa, el socialista Joan Sabaté, que aquest punt desaparegués finalment de l'ordre del dia del darrer ple ordinari del mandat perquè havien rebut l'informe jurídic elaborat pel secretari municipal només uns minuts abans que comencés la sessió. Sabaté va accedit a la petició i va acordar amb els portaveus programar per divendres (primer dia de campanya electoral) el nou ple, amb el compromís implícit dels grups de no incidir en aquesta coincidència de dates.

"Més enllà de les discrepàncies de fons amb l'ordenança, teníem voluntat de recolzar-la i vam demanar a la comissió un informe jurídic i era imprescindible tenir l'informe favorable", va explicar el portaveu de CiU, Ferran Bel, que es va queixar que l'informe que el govern es va comprometre a elaborar abans de la reunió de la corporació va aparèixer "un minut abans del ple", sense possibilitat de poder-lo estudiar.

Especialment, per matisar i incorporar algunes consideracions com les referents a la presència del tràfic i consum de drogues a l'ordenança, "que ja és delicte". El portaveu convergent va recordar també que l'ordenança pot ser també objecte d'al·legacions per part de col·lectius de la ciutat. "Hem de tenir la seguretat jurídica que el text exposat al públic podrà ser recolzat i aprovat".

Sabaté va acceptar la petició de l'oposició, però va assegurat que l'ordenança ja ha rebut "aportacions" dels diferents grups municipals i que podia haver estat aprovada en el ple d'aquest dilluns a la nit "amb un nivell de suport ampli". Amb tot, va precisar que no tenia problema en donar més marge per afegir algun "retoc" o revisar l'informe del secretari per aconseguir una majoria més àmplia i amb la condició de no qüestionar la convocatòria d'un nou ple en plena campanya. "No m'importa esperar tres o quatre dies més", va dir l'alcalde, que va justificar el "consens ampli" per tractar-se d'un "tema de gran repercussió social".

Suport a les resolucions de la PDE

L'ordre del dia del ple també va incorporar una moció del grup d'ERC que demanava a la corporació un pronunciament a favor de les resolucions aprovades en la novena assemblea de la Plataforma per a la Defensa de l'Ebre (PDE). El text fa especial esment al perill que representen les obres previstes en l'annex 2 del PHN, així com la proliferació de regadius i embassaments. En termes concrets, els acords plantejaven la reversió del minitransvasament, la intervenció en l'elaboració de la nova Llei d'Aigües (proposant la creació d'una comissió al consistori per revisar el procés i fer al·legacions) i l'establiment d'una moratòria per als regadius de la conca.

Aquest darrer punt va ser objecte d'una important discussió conceptual entre el portaveu republicà i bona part dels portaveus restants i, en particular, l'independent Josep Maria Franquet, que exigien matisar l'afirmació fent esment a la necessitat d'aprovar una nova moratòria que afectés les "noves concessions per a nous regadius", deixant intactes projectes del territori com el canal Xerta-Sénia o l'Aldea Camarles.

El portaveu republicà va acceptar finalment introduir aquest matís en la moció per facilitar la seva aprovació amb el "consens" de tots els grups municipals. "Cal que surti un missatge de suport institucional, que per primer cop es doni amb aquesta rotunditat. És un missatge unànime", va destacar el portaveu d'ERC, Lluís Martín Santos, que va apel·lar als grups "a parlar clar" i generar un revulsiu institucional.

Fins i tot, els dos regidors del grup municipal del PP, van votar a favor. "Votem rotundament que sí", ha exclamat el portaveu conservador, Antonio Faura, que tot i aquesta afirmació va dirigir un discurs a la corporació apel·lant els partits a actuar d'acord amb els regants i manifestant-se de forma clar en instàncies superiors per revertir el "minitransvasament" (que ell mateix va promoure com a redactor de la llei 18/81 que el va possibilitar).

Contracte-programa amb la GUTSAM

Un dels altres punts especialment conflictius en l'ordre del dia va ser la proposta de contracte-programa entre l'Ajuntament de Tortosa i la societat anònima municipal de gestió urbanística (GUTSAM) per la fixació de les prioritats en la gestió i finançament de la seva activitat en l'àmbit de la promoció d'habitatges i la construcció d'equipaments en el període entre 2007 i 2010. Un punt que va aparèixer a darrera hora per la via d'urgència.

En aquest punt, el regidor d'Urbanisme, José Antonio Martín, va fer esment a actuacions com la rehabilitació de l'antiga cooperativa de Santiago de Remolins per construir la nova caserna de la policia local, la rehabilitació de l'antiga DACSA per a magatzem de la brigada i dipòsit de vehicles municipal, l'aparcament a la plaça monssèn Sol del Rastre o l'escola municipal de música. En l'àmbit de gestió urbanística, va citar la propera urbanització del polígon d'actuació de l'Hort de Caseres a Jesús (en un termini de "deu dies" han de començar les obres, segons ha dit) o els plans parcials dels Portals de Ciutat Nord, Centre i Sud, que es troben en tramitació.

L'oposició en bloc va posar el crit al cel a l'hora de criticar la decisió de l'equip de govern de portar en el darrer ple abans de les eleccions aquesta proposta. El portaveu d'ERC va criticat el fet de sotmetre a aprovació una nova planificació amb compromisos econòmics que pot "hipotecar" el futur consistori. Des del PP, van criticar el fet que la GUMTSA "es converteixi en una immobiliària". I el portaveu de CiU va qualificar d'electoralista la presentació després de dos legislatures i va qüestionar la manca dels informes del secretari i la interventora, situació davant la qual, l'alcalde, Joan Sabaté, va decidir suspendre el ple perquè el secretari estudiés si resultaven necessaris.

Finalment, i després que el secretari municipal no veiés objeccions al debat i votació de la proposta, l'equip de govern (PSC, ICV i l'independent Josep Maria Franquet) van aconseguir tirar endavant la proposta amb els seus únics vots i els contraris de l'oposició, excepte l'independent Vicent Lluesma, que es va abstindre.

Escoles a la Catalunya Nord, pedreres i urbanisme

Una moció també d'ERC donant suport a l'Associació d'Amics de la Bressola, que instava al consistori a aportar 750 euros anuals per mantenir una xarxa d'escoles d'ensenyament en català a la Catalunya Nord, va destapar la caixa dels trons entre diferents regidors. El regidor del PP, Antonio Faura, es va mostrar en desacord pel fet "que amb una pesseta dels tortosins ensenyem català als francesos: que se les paguin ells les escoles". Bel, per la seva banda, va recriminar al regidor socialista, José Antonio Martín, les seves crítiques a la proposta al consell comarcal mentre que el grup socialista al consistori es mostrava favorable. Martín es va absentar del ple durant la discussió i votació d'aquest punt.

Tampoc es va quedar enrere en crítiques la regidora Amparo Moreno, que va recriminar durament a l'alcalde que no inclogués en l'ordre del dia dos mocions que havia presentat per "millorar el funcionament de l'administració municipal". La regidora independent va ironitzar sobre les mocions de la Catalunya Nord en contraposició amb les seves i va acusar a l'alcalde de "pertorbar el funcionament democràtic" del consistori.

En un àmbit amb menor càrrega política, anteriorment, el ple va aprovar per unanimitat la modificació puntual del POUM per a l'ampliació de l'activitat industrial de l'empresa Miquel Alimentació, que passarà a disposar de 18.000 metres quadrats de sostre edificable al polígon industrial Baix Ebre de Campredó als 25.000 metres quadrats. El consistori, segons el regidor d'Urbanisme, percebrà 210.355 euros en concepte del 10% de l'aprofitament.

El ple també va donar el vist-i-plau definitiu a l'adjudicació del contracte de dret d'usdefruit sobre dos finques municipals de Bítem per a l'explotació com a pedrera, activitat per la qual el consistori rebrà un mínim de 102.000 euros anuals en concepte de cànon anual i percentatge per pedra extreta de la zona. Martín va destacar la necessitat que el consistori col·labori en solucionar la "manca de materials" per a l'activitat de la construcció.