A principis d'any, l'Ajuntament de Tortosa va anunciar que elaboraria una ordenança “pel bon ús de la via pública”, sumant-se així a la particular croada contra l'incivisme iniciada per l'Ajuntament de Barcelona ara fa poc més d'un any. A Barcelona i a les diverses ciutats on s'han desenvolupat ordenances d'estes característiques s'han alçat moltes veus crítiques, com és el cas de la de Barcelona, que es troba actualment impugnada al Contenciós Administratiu.
L'Ajuntament preveu tindre-la aprovada abans de les eleccions, és per això que l'Assemblea de Maulets va organitzar el passat divendres 30 de març un debat per parlar de les “ordenances del civisme” i denunciar el seu paper repressor.
L'acte va començar amb la projecció del documental “Barcelona 2006: l'any del civisme” (Jordi Oriola i Folch, febrer de 2007), el qual recollia diverses opinions sobre l'aplicació de la polèmica ordenança. Seguidament membres de l'organització antirepressiva Alerta Solidària i de Maulets van obrir el debat.
el cinisme de les ordenances del civisme...
És evident que hi ha pràctiques i actituds que dificulten la convivència, però qüestionem que amb sancions això es puga solucionar. L'absència de cohesió social ha permès l'emergència de la ideologia del civisme , què afavoreix les classes benestants i intenta imposar sobre l'espai públic un ordre que elimine qualsevol element discordant. El civisme ha servit per a criminalitzar tot allò que els molesta: per una banda la crítica política (moviments socials i col·lectius alternatius) i per l'altra totes les desigualtats socials existents, intentant amagar-les i, alhora, imposar una moral puritana i higienitzadora.
El civisme també amaga la manca de projectes polítics i socials, crea un enemic comú que cal destruir: l' incivisme , alhora que oculta problemàtiques socials importants que la classe política no té intenció de solucionar, i de les quals sovint n'és la responsable. Problemes seriosos i reals com són l'especulació, la destrucció del territori, l'arrogància de la classe política o les dificultats que té la ciutadania per defensar-se davant les institucions públiques sembla ser que no són considerades actituds incíviques.
Una de les principals preocupacions de la classe política és controlar tot el que passa al carrer i eliminar qualsevol element discordant. Les ordenances del civisme suposen una excessiva reglamentació de les activitats que es duen a terme al carrer i acaben afavorint una societat civil totalment morta, que només utilitza el carrer per a anar a treballar o a comprar. Per això es criminalitza qualsevol ús alternatiu del carrer, com les pràctiques comunitàries al carrer que tenen moltes persones nouvingudes i que a la nostra societat fa anys que hem perdut. La publicitat de l'Ajuntament de Tortosa ja ens ha anunciat que estendre la roba al balcó és un actitud incívica , i com este, trobaríem diversos exemples que s'emmarquen més en l'estètica, i com hem dit, en un retorn al puritanisme i a l'hig i enisme, que en altra cosa.
Consideren, per exemple, que la utilització del carrer com a espai d'oci és incívica , la qual cosa és en gran part un perjudici per als joves i les joves. Entenem que cal assegurar el dret al descans de tothom, però també cal reivindicar el carrer com a espai d'oci i de convivència, d'oci no consumista i integrador. És paradoxal també que un ajuntament que no ha creat ofertes alternatives d'oci puga criminalitzar el consum d'alcohol al carrer (es moleste o no el descans del veïnat), ja que suposem que si el consum es fa en la terrassa d'un bar que paga les corresponents taxes, l'activitat ja no serà considerada una conducta incívica ...
Paral·lelament, si observem l'arquitectura de les noves places de la ciutat de Tortosa vorem com no han estat projectades per a fomentar la convivència o esdevenir espais de lleure. Potser enlloc d'imposar uns criteris d'utilització de l'espai, l'Ajuntament s'hauria de preocupar de cobrir les necessitats que hi ha actualment i les mancances que tenen els espais públics: ara mateix, quines places hi ha per a anar a jugar, patinar...? Fan falta places que no siguen dures, que siguen acollidores, que estiguen habilitades, que tinguen ombres, fonts... en definitiva: cal projectar una ciutat per a viure-hi, no per a consumir.
Una altra de les qüestions importants problemàtiques de les normatives del civisme és la criminalització dels moviments socials. A ciutats com Barcelona o Mataró l'ordenança ha perseguit durament els col·lectius crítics : penjar pancartes, penjar domassos als balcons, repartir octavetes, fer parades informatives, penjar cartells o fer murals han estat considerades accions incíviques i sancionables... això sí, com passa en pràcticament totes les ciutats, els partits polítics i les empreses tenen el privilegi de poder continuar bombardejant en la seua propaganda, ocupant els espais públics. Caldrà vore com gestiona l'Ajuntament de Tortosa este tema, actualment només hi ha dos cartelleres autoritzades: darrera el Roser i darrera l'Ambulatori de Ferreries (que a més cal compartir entre discoteques, empreses, associacions...) .T ot i la manca evident d'espais d'expressió, diversos col·lectius ja han rebut notificacions per penjar cartells en llocs no autoritzats. Evidentment, cada vegada que vénen eleccions, s'instal·len plafons per a poder penjar cartells de manera cívica : una vegada més queda clar que no juguem en les mateixes condicions.
En molts casos, les ordenances del civisme , també han servit per a criminalitzar l'economia de les persones més desafavorides: mendicitat, prostitució, venda ambulant... això s'ha fet amb l'únic objectiu d'eliminar i invisibilitzar la pobresa i la misèria que produeix la seua democràcia capitalista.
Un altre element important i problemàtic de les ordenances del civisme han estat les sancions i la seua aplicació. El fet de ser sancions administratives fa que siguen molt més autoritàries i dificulten la possibilitat de ser recorregudes; igualment, per ser administratives ja s'ha vist que en diferents municipis s'han utilitzat diferents vares de mesurar: fent la vista grossa quan ha convingut i aplicant-la en la màxima rigidesa quan els ha interessat.
I després de tot això... quin és el sobtat interès de la classe política pel civisme ? Potser perseguirà l'Ajuntament de Tortosa pràctiques tan incíviques com l'especulació, la destrucció i degradació dels barris, la precarietat laboral, la corrupció...? És evident que no, l'ordenança està feta per a fer una ciutat a la mida dels seus interessos, un espai al servei de l'economia de les grans empreses.
La classe política té por de tot el que passa al carrer, té por d'una societat civil dinàmica que puga plantar-li cara en un moment determinat i intenta eliminar tot allò que li fa nosa, i les ordenances del civisme seran un intent més d'imposar un control sobre la societat.
Haurem de seguir de prop com evoluciona l'ordenança que es vol aprovar a Tortosa i recordar a la classe política que el carrer és de tothom.
*s'està elaborant un dossier amb textos sobre la implantació d'este tipus d'ordenances, el material recollit i el reportatge que es va projectar el passat 30 de març, estaran a la vostra disposició a la biblioteca del Casal Popular Panxampla i a la web: www.maulets.org/ebre.
