informació d'última hora:
la nostra moció no figura en l'ordre del dia del ple que han convocat per a divendres a les 9:00h (en el qual tenen previst aprovar l'ordenança "de convivència")
Dimarts 8 de maig, membres del Casal Popular Panxampla, l'associació Skatosa, Maulets i el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans, acompanyats de les 100 signatures necessàries, van presentat una moció a l'Ajuntament de Tortosa, què s'haurà de debatre el proper en el proper ple extraordinari, en el què es té previst aprovar l'Ordenança de Convivència.
L'ordenança, que havia d'aprovar-se el dilluns 7 de maig però el secretari de l'ajuntament va realitzar un informe en el qual es feien constar incompatibilitats jurídiques. L'afany prohibicionista i censurador de l'Ajuntament de Tortosa els ha portat a prohibir qüestions que ja estaven prohibides, la qual cosa reafirma la nostra preocupació i denunciem que esta ordenança pot esdevindre un greu atac a la llibertat.
Les entitats i les persones que donen suport a la moció demanen un ajornament de l'aprovació de l'ordenança i que s'obri un debat públic sobre l'ordenança. Adjuntem el text de la moció presentada.
Enllaços a diferents notícies aparegudes a El Punt:
El ple de Tortosa deixa sobre la taula l'aprovació de l'ordenança de civisme (8 de maig)
L'ordenança de civisme de Tortosa provoca divisió d'opinions quinze dies abans de ser aprovada (21 d'abril)
La nova ordenança de civisme de Tortosa entraria en vigor al setembre (20 d'abril)
Maulets s'oposarà a la nova ordenança del civisme (11 d'abril)
Tortosa preveu sancionar les actituds incíviques abans de les eleccions (4 de gener)
Enllaç a l'Ebredigital:
El ple Tortosa ajorna el debat sobre l'ordenança de bon ús de la via pública (8 d'abril)
Text de la moció presentada:
Acollint-nos al Reglament de Participació Ciutadana, els ciutadans i ciutadanes que signem els fulls adjunts presentem a la discussió i votació del ple municipal la següent
MOCIÓ
Considerant que regular la convivència de la ciutadania en els espais públics des d’instàncies polítiques i administratives és quelcom que molts dels nostres conciutadans i conciutadanes poden considerar una ingerència en assumptes que la pròpia ciutadania pot regular directament amb la negociació i el diàleg quotidians entre les persones i els grups implicats.
Considerant que el text de l’ordenança de la convivència que se’ns ha proposat incideix en qüestions que afecten la llibertat d’expressió i les llibertats individuals de molts ciutadans i ciutadanes.
Considerant que abans d’aprovar unes ordenances d’aquest tipus, donada la seua transcendència per a la vida i l’activitat de molts ciutadans i ciutadanes, cal una bona informació sobre l’assumpte i un ampli debat social en què puguen participar tots els ciutadans i ciutadanes, directament o a través de les diverses entitats i associacions de la ciutat.
AQUEST AJUNTAMENT ACORDA
1 Ajornar la votació de l’ordenança de la convivència.
2 Obrir un ampli debat social a la ciutat sobre la conveniència o no de fer una ordenança d’aquest tipus, en primer lloc, i solament en el primer cas, un altre sobre la conveniència de l’ordenança concreta que se’ns ha proposat.
5/25/2007
presentem una moció a l'Ajuntament de Tortosa (recuperem lo carrer, 8 de maig)
El ple Tortosa ajorna el debat sobre l'ordenança de bon ús de la via pública(EBREDIGITAL 8 de maig)
"Més enllà de les discrepàncies de fons amb l'ordenança, teníem voluntat de recolzar-la i vam demanar a la comissió un informe jurídic i era imprescindible tenir l'informe favorable", va explicar el portaveu de CiU, Ferran Bel, que es va queixar que l'informe que el govern es va comprometre a elaborar abans de la reunió de la corporació va aparèixer "un minut abans del ple", sense possibilitat de poder-lo estudiar.
Especialment, per matisar i incorporar algunes consideracions com les referents a la presència del tràfic i consum de drogues a l'ordenança, "que ja és delicte". El portaveu convergent va recordar també que l'ordenança pot ser també objecte d'al·legacions per part de col·lectius de la ciutat. "Hem de tenir la seguretat jurídica que el text exposat al públic podrà ser recolzat i aprovat".
Sabaté va acceptar la petició de l'oposició, però va assegurat que l'ordenança ja ha rebut "aportacions" dels diferents grups municipals i que podia haver estat aprovada en el ple d'aquest dilluns a la nit "amb un nivell de suport ampli". Amb tot, va precisar que no tenia problema en donar més marge per afegir algun "retoc" o revisar l'informe del secretari per aconseguir una majoria més àmplia i amb la condició de no qüestionar la convocatòria d'un nou ple en plena campanya. "No m'importa esperar tres o quatre dies més", va dir l'alcalde, que va justificar el "consens ampli" per tractar-se d'un "tema de gran repercussió social".
Suport a les resolucions de la PDE
L'ordre del dia del ple també va incorporar una moció del grup d'ERC que demanava a la corporació un pronunciament a favor de les resolucions aprovades en la novena assemblea de la Plataforma per a la Defensa de l'Ebre (PDE). El text fa especial esment al perill que representen les obres previstes en l'annex 2 del PHN, així com la proliferació de regadius i embassaments. En termes concrets, els acords plantejaven la reversió del minitransvasament, la intervenció en l'elaboració de la nova Llei d'Aigües (proposant la creació d'una comissió al consistori per revisar el procés i fer al·legacions) i l'establiment d'una moratòria per als regadius de la conca.
Aquest darrer punt va ser objecte d'una important discussió conceptual entre el portaveu republicà i bona part dels portaveus restants i, en particular, l'independent Josep Maria Franquet, que exigien matisar l'afirmació fent esment a la necessitat d'aprovar una nova moratòria que afectés les "noves concessions per a nous regadius", deixant intactes projectes del territori com el canal Xerta-Sénia o l'Aldea Camarles.
El portaveu republicà va acceptar finalment introduir aquest matís en la moció per facilitar la seva aprovació amb el "consens" de tots els grups municipals. "Cal que surti un missatge de suport institucional, que per primer cop es doni amb aquesta rotunditat. És un missatge unànime", va destacar el portaveu d'ERC, Lluís Martín Santos, que va apel·lar als grups "a parlar clar" i generar un revulsiu institucional.
Fins i tot, els dos regidors del grup municipal del PP, van votar a favor. "Votem rotundament que sí", ha exclamat el portaveu conservador, Antonio Faura, que tot i aquesta afirmació va dirigir un discurs a la corporació apel·lant els partits a actuar d'acord amb els regants i manifestant-se de forma clar en instàncies superiors per revertir el "minitransvasament" (que ell mateix va promoure com a redactor de la llei 18/81 que el va possibilitar).
Contracte-programa amb la GUTSAM
Un dels altres punts especialment conflictius en l'ordre del dia va ser la proposta de contracte-programa entre l'Ajuntament de Tortosa i la societat anònima municipal de gestió urbanística (GUTSAM) per la fixació de les prioritats en la gestió i finançament de la seva activitat en l'àmbit de la promoció d'habitatges i la construcció d'equipaments en el període entre 2007 i 2010. Un punt que va aparèixer a darrera hora per la via d'urgència.
En aquest punt, el regidor d'Urbanisme, José Antonio Martín, va fer esment a actuacions com la rehabilitació de l'antiga cooperativa de Santiago de Remolins per construir la nova caserna de la policia local, la rehabilitació de l'antiga DACSA per a magatzem de la brigada i dipòsit de vehicles municipal, l'aparcament a la plaça monssèn Sol del Rastre o l'escola municipal de música. En l'àmbit de gestió urbanística, va citar la propera urbanització del polígon d'actuació de l'Hort de Caseres a Jesús (en un termini de "deu dies" han de començar les obres, segons ha dit) o els plans parcials dels Portals de Ciutat Nord, Centre i Sud, que es troben en tramitació.
L'oposició en bloc va posar el crit al cel a l'hora de criticar la decisió de l'equip de govern de portar en el darrer ple abans de les eleccions aquesta proposta. El portaveu d'ERC va criticat el fet de sotmetre a aprovació una nova planificació amb compromisos econòmics que pot "hipotecar" el futur consistori. Des del PP, van criticar el fet que la GUMTSA "es converteixi en una immobiliària". I el portaveu de CiU va qualificar d'electoralista la presentació després de dos legislatures i va qüestionar la manca dels informes del secretari i la interventora, situació davant la qual, l'alcalde, Joan Sabaté, va decidir suspendre el ple perquè el secretari estudiés si resultaven necessaris.
Finalment, i després que el secretari municipal no veiés objeccions al debat i votació de la proposta, l'equip de govern (PSC, ICV i l'independent Josep Maria Franquet) van aconseguir tirar endavant la proposta amb els seus únics vots i els contraris de l'oposició, excepte l'independent Vicent Lluesma, que es va abstindre.
Escoles a la Catalunya Nord, pedreres i urbanisme
Una moció també d'ERC donant suport a l'Associació d'Amics de la Bressola, que instava al consistori a aportar 750 euros anuals per mantenir una xarxa d'escoles d'ensenyament en català a la Catalunya Nord, va destapar la caixa dels trons entre diferents regidors. El regidor del PP, Antonio Faura, es va mostrar en desacord pel fet "que amb una pesseta dels tortosins ensenyem català als francesos: que se les paguin ells les escoles". Bel, per la seva banda, va recriminar al regidor socialista, José Antonio Martín, les seves crítiques a la proposta al consell comarcal mentre que el grup socialista al consistori es mostrava favorable. Martín es va absentar del ple durant la discussió i votació d'aquest punt.
Tampoc es va quedar enrere en crítiques la regidora Amparo Moreno, que va recriminar durament a l'alcalde que no inclogués en l'ordre del dia dos mocions que havia presentat per "millorar el funcionament de l'administració municipal". La regidora independent va ironitzar sobre les mocions de la Catalunya Nord en contraposició amb les seves i va acusar a l'alcalde de "pertorbar el funcionament democràtic" del consistori.
En un àmbit amb menor càrrega política, anteriorment, el ple va aprovar per unanimitat la modificació puntual del POUM per a l'ampliació de l'activitat industrial de l'empresa Miquel Alimentació, que passarà a disposar de 18.000 metres quadrats de sostre edificable al polígon industrial Baix Ebre de Campredó als 25.000 metres quadrats. El consistori, segons el regidor d'Urbanisme, percebrà 210.355 euros en concepte del 10% de l'aprofitament.
El ple també va donar el vist-i-plau definitiu a l'adjudicació del contracte de dret d'usdefruit sobre dos finques municipals de Bítem per a l'explotació com a pedrera, activitat per la qual el consistori rebrà un mínim de 102.000 euros anuals en concepte de cànon anual i percentatge per pedra extreta de la zona. Martín va destacar la necessitat que el consistori col·labori en solucionar la "manca de materials" per a l'activitat de la construcció.
El ple de Tortosa deixa sobre la taula l'aprovació de l'ordenança de civisme (EL PUNT 8 de maig)
CINTA BONET. Tortosa
El ple de l'Ajuntament de Tortosa va deixar ahir sobre la taula l'aprovació de la nova ordenança de civisme i bon ús de la via pública. El motiu sembla que seria la negativa del grup de CiU i del PP de portar a discussió l'ordenança sense haver pogut fer una lectura detallada de l'informe jurídic que els haurien fet arribar pocs minuts abans de l'inici del plenari. Així, la nova ordenança, que actualitza la normativa del 1985 i era una reclamació de les associacions de veïns, haurà d'esperar uns dies més per ser aprovada, la qual cosa es podria produir en un ple extraordinari que, segons fonts municipals, podria fer-se a finals de setmana.
Minuts abans de l'inici de l'últim ple ordinari del mandat, el consistori tortosí va decidir deixar sobre la taula l'aprovació de la nova ordenança de civisme i bon ús de la via pública. El motiu sembla que hauria estat la negativa dels grups de CiU i del PP de portar a discussió l'ordenança donat que no havien rebut l'informe jurídic que l'acompanya fins moments abans de l'inici del plenari. Arran de la impossibilitat de llegir detalladament l'informe i les consideracions que incloïa, el consistori va decidir deixar damunt la taula el document i ajornar la seva aprovació a un ple extraordinari que, segons fonts municipals, podria fer-se a finals d'aquesta mateixa setmana. Després de ser aprovada en el plenari, l'ordenança de civisme restarà 30 dies en exposició pública perquè la gent hi presente al·legacions. Si no se'n presentessen, farien l'aprovació definitiva automàticament i l'ordenança entraria en vigor dos mesos després de la seva publicació als diaris oficials. Així, segons els càlculs del govern, la nova ordenança podria entrar en vigor cap al setembre. A partir d'aleshores, es podran posar multes de fins a 3.000 euros a qui pinti grafits o enganxi cartells en monuments i edificis catalogats; sancions a partir de 120 euros per la pràctica de la mendicitat i d'entre 1.500 i 3.000 euros si es fa amb menors. També se sancionarà amb multes de fins a 1.500 euros el consum de begudes alcohòliques al carrer i multes de fins a 750 euros per la contaminació acústica.
Les ordenances del cinisme: ara també a Tortosa [Maulets, el Baix Ebre, 08/04/2007]
A principis d'any, l'Ajuntament de Tortosa va anunciar que elaboraria una ordenança “pel bon ús de la via pública”, sumant-se així a la particular croada contra l'incivisme iniciada per l'Ajuntament de Barcelona ara fa poc més d'un any. A Barcelona i a les diverses ciutats on s'han desenvolupat ordenances d'estes característiques s'han alçat moltes veus crítiques, com és el cas de la de Barcelona, que es troba actualment impugnada al Contenciós Administratiu.
L'Ajuntament preveu tindre-la aprovada abans de les eleccions, és per això que l'Assemblea de Maulets va organitzar el passat divendres 30 de març un debat per parlar de les “ordenances del civisme” i denunciar el seu paper repressor.
L'acte va començar amb la projecció del documental “Barcelona 2006: l'any del civisme” (Jordi Oriola i Folch, febrer de 2007), el qual recollia diverses opinions sobre l'aplicació de la polèmica ordenança. Seguidament membres de l'organització antirepressiva Alerta Solidària i de Maulets van obrir el debat.
el cinisme de les ordenances del civisme...
És evident que hi ha pràctiques i actituds que dificulten la convivència, però qüestionem que amb sancions això es puga solucionar. L'absència de cohesió social ha permès l'emergència de la ideologia del civisme , què afavoreix les classes benestants i intenta imposar sobre l'espai públic un ordre que elimine qualsevol element discordant. El civisme ha servit per a criminalitzar tot allò que els molesta: per una banda la crítica política (moviments socials i col·lectius alternatius) i per l'altra totes les desigualtats socials existents, intentant amagar-les i, alhora, imposar una moral puritana i higienitzadora.
El civisme també amaga la manca de projectes polítics i socials, crea un enemic comú que cal destruir: l' incivisme , alhora que oculta problemàtiques socials importants que la classe política no té intenció de solucionar, i de les quals sovint n'és la responsable. Problemes seriosos i reals com són l'especulació, la destrucció del territori, l'arrogància de la classe política o les dificultats que té la ciutadania per defensar-se davant les institucions públiques sembla ser que no són considerades actituds incíviques.
Una de les principals preocupacions de la classe política és controlar tot el que passa al carrer i eliminar qualsevol element discordant. Les ordenances del civisme suposen una excessiva reglamentació de les activitats que es duen a terme al carrer i acaben afavorint una societat civil totalment morta, que només utilitza el carrer per a anar a treballar o a comprar. Per això es criminalitza qualsevol ús alternatiu del carrer, com les pràctiques comunitàries al carrer que tenen moltes persones nouvingudes i que a la nostra societat fa anys que hem perdut. La publicitat de l'Ajuntament de Tortosa ja ens ha anunciat que estendre la roba al balcó és un actitud incívica , i com este, trobaríem diversos exemples que s'emmarquen més en l'estètica, i com hem dit, en un retorn al puritanisme i a l'hig i enisme, que en altra cosa.
Consideren, per exemple, que la utilització del carrer com a espai d'oci és incívica , la qual cosa és en gran part un perjudici per als joves i les joves. Entenem que cal assegurar el dret al descans de tothom, però també cal reivindicar el carrer com a espai d'oci i de convivència, d'oci no consumista i integrador. És paradoxal també que un ajuntament que no ha creat ofertes alternatives d'oci puga criminalitzar el consum d'alcohol al carrer (es moleste o no el descans del veïnat), ja que suposem que si el consum es fa en la terrassa d'un bar que paga les corresponents taxes, l'activitat ja no serà considerada una conducta incívica ...
Paral·lelament, si observem l'arquitectura de les noves places de la ciutat de Tortosa vorem com no han estat projectades per a fomentar la convivència o esdevenir espais de lleure. Potser enlloc d'imposar uns criteris d'utilització de l'espai, l'Ajuntament s'hauria de preocupar de cobrir les necessitats que hi ha actualment i les mancances que tenen els espais públics: ara mateix, quines places hi ha per a anar a jugar, patinar...? Fan falta places que no siguen dures, que siguen acollidores, que estiguen habilitades, que tinguen ombres, fonts... en definitiva: cal projectar una ciutat per a viure-hi, no per a consumir.
Una altra de les qüestions importants problemàtiques de les normatives del civisme és la criminalització dels moviments socials. A ciutats com Barcelona o Mataró l'ordenança ha perseguit durament els col·lectius crítics : penjar pancartes, penjar domassos als balcons, repartir octavetes, fer parades informatives, penjar cartells o fer murals han estat considerades accions incíviques i sancionables... això sí, com passa en pràcticament totes les ciutats, els partits polítics i les empreses tenen el privilegi de poder continuar bombardejant en la seua propaganda, ocupant els espais públics. Caldrà vore com gestiona l'Ajuntament de Tortosa este tema, actualment només hi ha dos cartelleres autoritzades: darrera el Roser i darrera l'Ambulatori de Ferreries (que a més cal compartir entre discoteques, empreses, associacions...) .T ot i la manca evident d'espais d'expressió, diversos col·lectius ja han rebut notificacions per penjar cartells en llocs no autoritzats. Evidentment, cada vegada que vénen eleccions, s'instal·len plafons per a poder penjar cartells de manera cívica : una vegada més queda clar que no juguem en les mateixes condicions.
En molts casos, les ordenances del civisme , també han servit per a criminalitzar l'economia de les persones més desafavorides: mendicitat, prostitució, venda ambulant... això s'ha fet amb l'únic objectiu d'eliminar i invisibilitzar la pobresa i la misèria que produeix la seua democràcia capitalista.
Un altre element important i problemàtic de les ordenances del civisme han estat les sancions i la seua aplicació. El fet de ser sancions administratives fa que siguen molt més autoritàries i dificulten la possibilitat de ser recorregudes; igualment, per ser administratives ja s'ha vist que en diferents municipis s'han utilitzat diferents vares de mesurar: fent la vista grossa quan ha convingut i aplicant-la en la màxima rigidesa quan els ha interessat.
I després de tot això... quin és el sobtat interès de la classe política pel civisme ? Potser perseguirà l'Ajuntament de Tortosa pràctiques tan incíviques com l'especulació, la destrucció i degradació dels barris, la precarietat laboral, la corrupció...? És evident que no, l'ordenança està feta per a fer una ciutat a la mida dels seus interessos, un espai al servei de l'economia de les grans empreses.
La classe política té por de tot el que passa al carrer, té por d'una societat civil dinàmica que puga plantar-li cara en un moment determinat i intenta eliminar tot allò que li fa nosa, i les ordenances del civisme seran un intent més d'imposar un control sobre la societat.
Haurem de seguir de prop com evoluciona l'ordenança que es vol aprovar a Tortosa i recordar a la classe política que el carrer és de tothom.
*s'està elaborant un dossier amb textos sobre la implantació d'este tipus d'ordenances, el material recollit i el reportatge que es va projectar el passat 30 de març, estaran a la vostra disposició a la biblioteca del Casal Popular Panxampla i a la web: www.maulets.org/ebre.
L'ordenança de civisme de Tortosa provoca divisió d'opinions quinze dies abans de ser aprovada (EL PUNT)
GUSTAU MORENO. Tortosa
El govern municipal de Tortosa té previst aprovar el 7 de maig la nova ordenança pel bon ús de la via pública, i la controvèrsia està assegurada. Mentre la federació d'associacions de veïns fa temps que reclamava que l'Ajuntament posés al dia l'antiga normativa del 1985, el Casal Popular Panxampla ja ha advertit que s'oposarà a l'ordenança de civisme. Amb tot, el col·lectiu també ha anunciat que té previst presentar una proposta alternativa, per convertir el carrer en un lloc «públic i de convivència».
Un dels portaveus del casal Panxampla, Josep Sabaté, va lamentar ahir que la nova ordenança de Tortosa pretengui anar «més enllà» d'evitar les accions que dificulten la convivència entre els veïns. Segons Sabaté, el règim sancionador de la nova normativa propiciarà que els tortosins entrin en la dinàmica de denunciar-se mútuament, «perquè tothom dirà que el seu veí el molesta, i això sí que provocarà problemes de convivència». El portaveu també va criticar que l'Ajuntament vulga multar la mendicitat, «perquè és una política feixista, impròpia d'un govern d'esquerres». «Si realment no volen veure la pobresa, el que han de fer és treballar per eradicar-la, i no intentar esborrar-la del carrer», va afegir-hi. Sabaté va remarcar que els carrers han de ser un espai «per al coneixement, per a l'oci i la convivència», i no «espais freds i sense vida, totalment artificials». En la mateixa línia, Sabaté va denunciar la «progressiva privatització dels espais públics», i va posar en dubte que sancionin els partits per l'enganxada de cartells i pancartes, durant les diferents campanyes electorals. «Serà una ordenança per combatre la gent crítica, els joves i els més desfavorits», va insistir
La nova ordenança de civisme de Tortosa entraria en vigor al setembre (EL PUNT)
| El document actualitza la normativa del 1985 i era una reclamació de les associacions de veïns GUSTAU MORENO. Tortosa La regidora de Governació de Tortosa, Consol Cordero, va presentar ahir la nova ordenança de civisme i bon ús de la via pública, que el govern municipal espera aprovar al ple ordinari del maig. El document segueix l'estructura de l'ordenança de Barcelona, a partir de les normes de conducta, la regulació del règim sancionador i la reparació dels danys causats. Cordero va destacar que l'ordenança és el fruit de diferents reunions amb les associacions de veïns del municipi. La regidora també va dir que ha estat molt meditada internament, per dotar l'Ajuntament d'una normativa actualitzada que garantisca el bon ús de la via pública. «Ha estat una ordenança molt consultada amb les entitats veïnals, però també molt meditada internament», va detallar la regidora. Consol Cordero, que ahir també va presentar la proposta a la comissió informativa de Governació, va dir que voldria que l'ordenança s'aprovés per majoria absoluta al ple del 7 de maig. L'inspector en cap de la policia local, Jesús Fernández, va recordar que Tortosa ja tenia una ordenança semblant, però del 1985, que «no estava adequada a la realitat actual perquè no recollia explícitament algunes actituds» com ara pintar grafits a les parets o beure al carrer. De fet, l'ordenança estableix multes de fins a 3.000 euros per a qui pinti grafits o enganxi cartells sobre monuments i edificis catalogats; però també sancions de fins a 1.500 euros per a qui ho faci en senyals de trànsit o façanes. Després de l'aprovació inicial al ple, l'ordenança de civisme restarà 30 dies a exposició pública, perquè la gent puga presentar-hi al·legacions. Si no se'n presentessen, farien l'aprovació definitiva automàticament, i l'ordenança entraria en vigor al cap de dos mesos de la publicació als diaris oficials. Per tant, els càlculs del govern municipal són que la nova ordenança de civisme puga entrar en vigor cap al setembre. |
Contaminació visual - Grafits i pintades. Sancions d'entre 750 i 3.000 euros Pancartes, cartells, fulls i brossa - Sancions d'entre 120 a 3.000 euros Ús de l'espai públic per a jocs - Sancions d'entre 750 a 1.500 euros Mendicitat - Sancions a partir de 120 euros. D'entre 1.500 i 3.000 euros si es fa amb menors Necessitats fisiològiques - Sancions de 300 a 1.500 euros Consum de begudes alcohòliques - Sancions a partir de 30 euros. Fins a 1.500 euros si es beu al carrer Comerç ambulant. Banyar-se o rentar la roba en una font - Fins a 500 euros Contaminació acústica - Fins a 750 euros |
Maulets s'oposarà a la futura ordenança de civisme de Tortosa (EL PUNT)
Maulets ha anunciat que seguirà «molt de prop» l'evolució de la nova ordenança de civisme que està redactant l'Ajuntament de Tortosa, per «recordar a la classe política que el carrer és de tothom». A principis d'any, el govern municipal va anunciar que redactaria una ordenança «per al bon ús de la via pública», amb la previsió d'aprovar-la abans de les eleccions municipals. Per obrir el debat ciutadà sobre la necessitat de tenir una ordenança de civisme, l'assemblea de Maulets a l'Ebre va organitzar al casal popular Panxampla la projecció d'un documental sobre la polèmica ordenança de Barcelona, així com un col·loqui per parlar de les ordenances de civisme i denunciar el seu paper «repressor». Segons Maulets, l'Ajuntament ja ha anunciat que estendre la roba al balcó serà una actitud «incívica», i l'organització també adverteix que en altres municipis s'han perseguit els col·lectius que han enganxat cartells a les parets. En el cas de Tortosa, hi ha dues cartelleres públiques autoritzades, les dues a Ferreries, i diferents entitats ja haurien rebut avisos per haver penjat cartells en llocs no autoritzats.
